Les famílies de les persones drogodependents són un dels aspectes més importants de la vida d’aquelles persones que viuen atrapades en una addicció i, per més que ho desitgen, no aconsegueixen sortir-se’n. I les famílies pateixen, i tant si pateixen! Per conèixer de primera mà com es viu sent família directa d’una persona amb addiccions aquesta setmana entrevistem a la Montserrat, la mare de la Joana, ex usuària de l’Associació d’Acollida i Acció Terapèutica (AAT), que ens obre les portes del seu àtic amb vista a la Sagrada Família per explicar-nos tota la culpabilització i l’estigma que hi ha darrere del procés terapèutic de la seva filla.
La Montserrat ha viscut moltes dificultats amb la Joana des que aquesta era una noia adolescent, quan va començar a mostrar dificultats per afrontar la vida i va generar un trastorn de la conducta alimentària. Posteriorment, i tal com creu la seva mare, “després de provar altres drogues”, finalment la Joana va acabar enganxada a l’heroïna. Un infern per a ella i per als seus familiars, que s’atansaven a un món molt complicat i del qual no en sabien gairebé res. Després d’uns intents en diversos centres terapèutics, la Joana se’n va anar sortint a poc a poc, i la seva vida ha millorat exponencialment des de llavors, però si la Montserrat fa la mirada enrere, queden moltes ferides obertes.
I no pas amb la seva filla, sinó que la Montserrat està molt descontenta amb el funcionament del sistema sanitari en termes de drogodependències i salut mental en general. “Un sistema que t’exclou quan fas divuit anys”, explica, o un sistema on has de demostrar als metges que vols deixar les drogues estant vint dies sense consumir, es queixa. I, el pitjor de tot, el sentiment de culpa.
La Montserrat assegura que s’ha sentit culpabilitzada mil vegades, pel sistema mèdic, per terapeutes, per ella mateixa… Però no se sent una mala mare, perquè tracta de fer una anàlisi acurat i amb perspectiva, i està segura que totes les decisions que ha pres a la vida han sigut a partir de l’amor a la seva filla. “M’he estimat moltíssim a la meva filla, i hi he parlat molt, però és cert que no sempre he tingut tota la informació sobre les coses”, afirma la Montserrat, consicent que arran de la separació matrimonial ha perdut el control sobre una petita part de la seva filla.
Per fer aquesta entrevista hem anat a buscar a una mare lluitadora i reflexiva, que després de participar en el Programa de Prevenció Familiar i d’haver conegut moltes altres histories, similars o oposadament diferents de la seva, ha après que no té cap culpa de l’addicció que va viure la seva filla. El seu és un testimoni crític, molt crític, però igual de necessari per conèixer la culpabilització que, conscientment o inconscient, reben els familiars de les víctimes de drogoaddiccions.
Pots consultar el material audiovisual complementari als perfils de l’AAT a les xarxes socials.