Fa pocs mesos, l’Associació d’Acollida i Acció Terapèutica (AAT) va iniciar una nova etapa en la seva difusió de la causa a nivell internacional amb la col·laboració amb la federativa European Federation of Therapeutic Communities. En el marc de l’entrada a formar part d’aquesta federació europea, reproduim en català l’entrevista que li van fer a la directora de l’AAT, Mercè Mompín, per presentar la col·laboració.
Per què és important per a l’AAT formar part de l’EFTC?
Des de l’entitat sempre hem cregut en la feina federativa per tenir espais de compartir inquietuds i conèixer altres visions i programes que s’estan desenvolupant. El dia a dia del nostre treball és molt absorbent i ens ocupa molt “espai mental”, disposar d’espais de reflexió que ens aportin perspectiva és fonamental per anar adaptant les respostes i projecta una necessitat tan canviant com és el camp de les addiccions.
Quins són els reptes principals a què s’enfronta Espanya en l’àmbit de les drogues i les addiccions?
Al meu parer, un dels reptes principals són la implementació de polítiques efectives de prevenció i intervenció primerenca en el consum problemàtic de drogues i addiccions comportamentals, sempre s’han dirigit la major part dels esforços a atacar el problema quan ja s’ha manifestat. També crec que tenim un gran dèficit en serveis específics per a adolescents i joves. I amb les famílies, que són les grans oblidades, al meu entendre és indispensable el treball amb les famílies des d’una perspectiva de salut individual i comunitària.
Com ajuda la vostra organització a afrontar aquests reptes?
A nivell de prevenció i inervenció primerenca, des d’alguns tallers que fem a escoles i instituts, però és un programa al qual volem donar més força i dedicació. Pel que fa als Serveis específics per a adolescents i joves, és un dels reptes de l’entitat perquè arriben pocs casos que són atesos individualment (suport psicoterapèutic i acompanyament educatiu).
I pel que fa al treball amb les famílies, estem desenvolupant un projecte que contempla l’abordatge individual dels seus membres, així com grups d’autoajuda amb suport professional.
Com evoluciona l’enfocament de la comunitat terapèutica al seu país?
Jo crec que el model de Comunitat Terapèutica s’està adaptant als nous temps i perfils: ha deixat de ser un model tancat i aïllat, amb temps de tractament molt llargs i s’hi ha incorporat la perspectiva de gènere. Tot i que de vegades tinc la sensació que des de l’administració es veu com un programa obsolet i poc eficient (ja que és molt costós). S’espera que sigui un programa finalista i d’èxit, sense entendre que la comunitat compleix una funció educativa i terapèutica molt important a causa de la intensitat en la intervenció, però inscrita al procés de recuperació personal de llarg recorregut i amb alts i baixos, propis del procés.
Què us va inspirar a treballar en el camp de les drogues i les addiccions?
Als anys 80, sent jo una adolescent, vaig viure de prop el problema de l’heroïna amb algunes persones properes i em va impactar molt veure el grau de patiment en què estaven immerses tant elles com les seves famílies. Quan vaig decidir estudiar treball social ja tenia clar que em volia dedicar al camp de les addiccions, així que l’any 1988, quan vaig acabar la carrera me’n vaig anar a treballar d’educadora d’una comunitat terapèutica rural, va ser una època molt intensa i entranyable. I avui, després de 36 anys treballant a l’entitat (primer com a educadora, després com a treballadora social i actualment com a directora), em segueixen emocionant les seves històries de lluita i supervivència.