Som una entitat fundada l’any 1981, gràcies a l’esforç d’un petit grup de persones sensibles al problema de les drogodependències i sota la direcció tècnica del metge i psiquiatra Jordi Vila-Abadal. Portem més de 40 anys lluitant per ajudar a persones amb problemes d’addicció a Catalunya.
1981
Neix AAT sota el nom d’Associació d’Ajuda als Toxicòmans. Té lloc la primera experiència pilot de Comunitat Terapèutica a Catalunya, situada a Vidrà, que dura 6 mesos.
1983
Es constitueix la Comunitat Terapèutica Rural de rehabilitació “La Fàbrega”, a Sant Pere de Torelló i es reben les primeres ajudes econòmiques, provinents de les Filles de la Caritat (a les quals Genova Masip, aleshores membre de la Junta Rectora, en formava part).
1985
La “Comunitat Terapèutica Urbana de Reinserció Socioeducativa d’Igualada” es constitueix, amb voluntat de facilitar el retorn al medi urbà de les persones en tractament i la reinserció laboral.
1986
La Generalitat crea la XAD, Xarxa d’Atenció a les Drogodependències. Les Comunitats terapèutiques passen a formar-ne part i comencen a ser subvencionades per la Generalitat de Catalunya.
1991
Experiència pilot d’un centre de tractament residencial per a dones, el CAM, amb possibilitat d’ingressar amb els fills, al poble d’Òdena, i amb finançament del Ministerio de Asuntos Sociales. Al cap d’un any el projecte continua, però ja només per a dones sense fills. L’any 2007 deixa de rebre finançament estatal i les places passen a ser subvencionades per la Generalitat de Catalunya.
Es dissenya i implementa el Programa individual de Tractament de les Drogodependències al Centre penitenciari de Joves, a instància del Departament de Salut i del Departament de Justícia, actualment encara en funcionament.
1994
AAT gestiona el Centre d’Acollida i Recolzament, on hi viuen persones que ja han acabat el procés de tractament i que temporalment necessiten un habitatge tutelat en el pas cap a l’autonomia, fins el 1996.
1998
La Comunitat Terapèutica rural es trasllada al Guinardó, passant-se a dir Comunitat Terapèutica l’Oblit, establerta al barri del Guinardó de Barcelona, on s’aborda la drogodependència des d’un àmbit urbà i amb proximitat al recursos socials i de reinserció. El 2002 el servei es trasllada a l’Hospitalet de Llobregat, passant a registrar-se com a Pisos Terapèutics i incorporant el Centre de Dia l’Oblit. Ambdós segueixen actius avui en dia.
2000
Es gestiona el Centre de Dia de Bellvitge a petició del CAS de Santa Eulàlia i l’Ajuntament de l’Hospitalet.
2003
AAT gestiona estiona un taller per a persones amb alcoholisme, el Centre d’Activitats Santa Eulàlia. El servei finalment es deixa de prestar l’any 2018 degut a que les progressives retallades en el finançament per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ho fan insostenible.
2007
S’inicia el PSVA (Programa de Suport a la Vida Autònoma), amb idea de donar resposta a la demanda de les persones que finalitzaven els tractaments als centres residencials o de centre de dia, i sol·licitaven un continuum assistencial en el moment de la inserció.
2019
L’AAT comença a rebre finançament del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies pel programa SAVA (Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma) que des de feia alguns anys, s’havia articulat des de la seu social.
2021
Es crea el Pis Autogestionat: llar residencial tutoritzada per a 3 dones i recurs pont cap a l’autonomia, dins el programa de suport a la vida autònoma. AAT és declarada entitat d’Utilitat Pública.
2022
L’any 2022, l’Associació d’Ajuda als Toxicòmans canvia de nom, passant a dir-se
Associació d’Acollida i Acció Terapèutica, amb l’objectiu d’evitar l’estigmatització de les persones usuàries dels serveis, respondre als canvis socials i de poder ampliar l’àmbit d’actuació en un futur. El nou nom comporta també un canvi d’imatge, en col·laboració amb l’Estudi Claris.
PER QUÈ ES DROGUEN ELS JOVES?
Jordi Vila-Abadal i Vilaplana, fundador d’AAT, va escriure el llibre Per què es droguen els joves? (publicat l’any 1988, i revisat el 2007), una reflexió amena sobre el fenomen de les addiccions juvenils.
Entenent la drogodependència com a símptoma d’un malestar preexistent, l’autor explora diversos possibles factors causants d’aquesta problemàtica en la joventut per tal d’intentar donar resposta a la pregunta que titula el llibre.
Actualment, les idees d’aquesta obra segueixen més vigents que mai i es poden fer extensives a la resta d’addiccions.
