Ronçana 54 - 53 Martorelles

Dissabte, 16 de gener de 2010, 21:30h… Víctòria davant del Martorelles! (Ronçana 53-52 Martorelles) en el meu primer (i espero que únic en molt de temps) partit com a aturat (laboralment parlant).

Tot va començar unes 36 hores abans, el meu ùltim dia a Perception, amb dinar al DGust (subvencionat amb els guanys a la loteria de nadal) i partit de futbol (saldat amb derrota degut a jugar bona part del partit amb un de menys…). Un dia complicat, doncs els adéus no són fàcils, però a l’hora era una cosa que necessitava (i crec que tenia) que fer. Posteriorment unes tapes al OhTapa! i cap a casa a dormir… ah, no, calla, que com volia encara més canvis em vaig posar a instal·lar el Microsoft Windows 7 (fantàstic de moment!).

Com que després d’instal·lar el Windows 7 em vaig estar una bona estona instal·lant aplicacions i veient com els Knicks feien el ridícul contra els Raptors (tot i així 54 punts de Gallinari entre aquest partit i el del dia següent a Detroit), al dia següent em vaig llevar força tard… lo just per dinar, acabar les instal·lacions, no veure el gol de Zenden contra el Chelsea (7-2…) i anar a buscar al Joan per anar cap a Santa Eulàlia.

El partit va començar tard, i tot i que varem estar casi tota l’estona per davant (sense passar dels 10 punts, però sense arribar a perdre per més de 3) varem acabar guanyant el partit per un punt (cal destacar que a falta de 50 segons guanyàvem de sis…). Vaig jugar uns 20-25 minutets, en els quals no vaig un dels meus millors partits, jugant a estones de base, a estones d’escorta, tot i que una bona ratxa de tir en el tercer quart (3 de 4 en triples), en un moment en el que ens costava anotar, va fer que l’actuació sembles més destacada del que realment va ser (si, encara que no ho sembli, estic content del meu partit xD). Finalment 9 puntets, i algun rebot i pilota recuperada… i alguna que altre pèrdua… MVP del partit: Toni Hernàn, amb uns 15 punts i 8 rebots, i casi 100% d’encert en els tirs.

Això s’havia de cel·lebrar i varem anar a l’Arcis (a Bigues) a sopar, era com si el meu estomac no tingués fi, i em vaig posar com un bacó (que diria algú…) tot veient la derrota del Madrid a la catedral i la golejada del Barça al Sevilla (crisi? quina crisi?). Posteriorment va continuar la cel·lebració al Incognit, on tots ho varem donar tot (alguns més que d’altres eh!).

Bona part del diumenge la vaig passar dormint, intentant digerir tot el menjar acumulat durant la nit anterior i recuperant-me del cansament i la possible tensió dels dos dies anteriors tot veient capítols de “Como conocí a vuestra madre”.

Pel dilluns quedava el plat fort, el debut a Santa & Cole, i es pot dir que ha estat prou bo!

De moment ja n’hi ha prou de canvis, em quedaré amb Windows 7… que el Madrid segueixi perdent… el Barça guanyant… el Ronçana donant espectacle (això sempre!) i guanyant partits (2 de 3)… i que tot vagi bé a S&C.