Com que últimament em costa una bestiesa trobar temes interessants que postejar avui faig una especie de 3 en 1, amb tres temes que més o menys han coincidit en el temps.
Tot va començar el divendres al tornar de la feina sobre les 18.45h després d’un apassionant dia de migracions i altres temes igualment espectaculars, quan a l’intentar engegar la lamapara de la tauleta de nit… aquesta no funcionava.
Normal, la bombeta s’havia fos.
La canvio. Segueix sense funcionar… curiós, però de tant en tant les coses s’espatllen.
Això s’hauria acabat aquí sinó fos perquè un parell de mesos abans, i casualment també en divendres tarda se m’havia espatllat el ratolí de l’ordinador. El dia anterior per la nit anava bé! i divendres a la tarda… el botó d’enmig no funcionava i feia coses molt estranyes…
Això tampoc hauria anat a més sinó fos perquè dos mesos abans, i casualment també en divendres tarda un dels lladres de l’habitació (casualment també el lladre on estava endollada la lampara, entre altres coses) també havia deixat, casu… bah, de funcionar.
Casualitat? Bé, potser si, però també es casualitat que divendres es el dia que venen a netejar…
El meu debat ara està entre tenir l’habitació bruta, o de tant en tant perdre algun aparell electrònic de més o menys valor…
Uix, al final me n’he anat ben be al mes d’Abril… tornem al divendres.
Divendres 25 de setembre (de 2009), el meu 25é aniversari (gràcies a tots per les felicitacions) i quina millor forma de cel·lebrar-ho que amb això:

Pastís de Cheetos
Un pastís de Cheetos!! Curiós… però bonic
(i indigest…)

C.E.B. RONÇANA 34-104 IRITEB-C.N. BADALONA
Dissabte era un dia especial, el de la tornada a l’esport federat després d’any i mig d’absencia per diferents motius, i el retorn no va poder ser pitjor. Estrenava equip: el Ronçana (de Santa Eulàlia), dorsal: el 8 (per aquells que recordin els grans partits amb el 10 a l’esquena… si? en serio? quin? no, no… diga-m’ho, perquè jo no el recordo) i al final també vaig estrenar derrota: 34 a 104 davant el Club Natació Badalona (encara sort que jugàvem a bàsquet), per col·locar-nos amb 1 derrota, i no en ultima posició a la classificació de la lliga per pena del bon home que posa les classificacions a la web de basquetcatala.com, ja que tenim el pitjor bàsquet average possible (-70 en una jornada…).
Potser no es la derrota més abultada que he patit mai (tot i que potser si eh…) però la manera va ser bastant preocupant…
En quant a lo personal vaig aportar (uns) 8 minuts de joc, amb 5 faltes (jo en duia 4 de comptades… però bueno), 0 punts (0/1 de tirs de 2 i 0/2 en triples), 1 “assistència” no comptabilitzada a les estadístiques perquè anotés Ersan Serrasova, 1 pilota robada, 1 de perduda (que tampoc vaig comptabilitzar,… però que si ho diu la delegada serà veritat
) i 1 espectacular tap, que va ser clau per al resultat final del partit, doncs hagués suposat el 106é punt del CN Badalona, i una derrota encara més important.
Dissabte vinent, cap a Santa Perpetua (el poble d’origen del meu estimat company Èric Oier Olazabal).