Primera Victòria!

Durant aquest mes hem jugat dos partits entre els quals es troba la nostre primera victòria! Varem guanyar de 15 punts al Montigalà C a Santa Eulàlia i una ajustada derrota a Montcada.

El mateix dia d’aquesta victòria es va produir un fet històric (si, més encara que la nostre primera victòria) i es que el Barça es va proclamar campió del món de clubs, al derrotar a l’Estudiantes de la Plata per 1-2 en la final. Sis de sis. Rècord històric i… el millor equip del món? Si més no un 2009 inoblidable.

Un 2009 en el que destacaria la finalització de la carrera (per fi… Enginyer en Informàtica), el viatge a Nova York, l’espiral consumista sense precedent en mi (Xbox, el PC nou, la tele, …) i que va derivar en el que va derivar, el Barça-TAU al palau… mentre pensava que escrivia no se m’ocurria res, i he estat apunt de recórrer al “Però si la meva vida es molt avorrida! Però si no em passa mai res!”, i tot i que potser es veritat, aquest 2009 he viscut coses molt positives (les negatives millor deixar-les pel camí…), i algunes d’elles marcaran, sens dubte, la meva vida. Em conformo amb un 2010 igual (tot i que si podem guanyar algun partidet més, o tots els equips de la lliga de futbol es posen d’acord per fer els resultats que hem posat a la quiniela… tampoc vindrà d’aquí eh…)

Poca cosa més a dir… bones festes, feliç 2010 i gol de Pedro! ah no… això últim no…

Actualització posterior: M’agradaria destacar l’espectacular felicitació nadalenca de la “Família Hidalgo”, en la qual apareixen les meves mans plenes de sang… en plan estrella invitada… lo més destacat de tot, per això, la idea i el muntatge! bravo! lo has vuelto a conseguir… Veure Felicitació Nadal Hidalgo

Per fi tinc tots els crèdits convalidats, per fi demà vaig a recollir el títol (o el resguard en el seu defecte), per fi sóc enginyer en informàtica, i tot i que tampoc es res de l’altre món, es més del que esperava fer en aquesta vida. Enredera queden set anys plens de records, experiències i gent que han marcat tota aquesta trajectòria. Alguns de bons, i altres de dolents.

M’agradaria, aprofitant el blog, agrair a tots els que m’han ajudat a obtenir el títol. Al Xavi i al Sergio per el primer any d’adaptació que varem compartir (i els demés), amb tots els bons moments que hi va haver (les pràctiques de Llenguatges de programació, les d’Algoritmes i programació, aquelles jornades maratonianes des de les 9 del matí fins a les 19h de la tarda per culpa d’una inscripció mal realitzada, els peus de plom, el paraigües del crack, els viatges en tren, …), possiblement el millor any de tots.
A l’Albert, al Jaume, als Dani’s, a l’altre Xavi, al Toni, al Jota ele, al Manel, al Jordi, al Rubén, al Javi, al Robert, a l’altre Sergio, al Marc o al Francesc (i a d’altres que segur m’oblido), que des de segon, tercer o quart i fins al final van estar allà, tant en les classes com a les practiques, en les hores d’estudi, als interminables viatges en tren, en les pràctiques d’Enginyeria del software, en les de Sistemes Operatius i tantes altres, en els partits al SAF, en la lligueta dels Engañaos, en les partides al Pro, en els sopars, les sortides, la final de la Champions, i els mals moments…

Quins records...

A tots els amics (no cal citar ningú, tots sabeu qui sou…) i família, pel suport rebut, i per les tonteries que m’heu aguantat durant aquests set anys.
Al Fernando, al Joan, als Jordi’s i tots els companys que he anat tenint a Caprabo i a Perception (no citaré a ningú per no deixar-me’n cap…), per totes les facilitats rebudes i l’ajuda proporcionada per a que pogués compaginar la feina i els estudis de la millor manera possible, per l’amistat que ha anat sorgint (tot i que ens alguns cassos ja hi era), i per recolzar-me en els pitjors moments.
A tots els companys del bàsquet, tant de l’Ametlla, com de Les Franqueses, per aconseguir fer-me desconnectar de tot, i fer que gaudís jugant (o fent el nostre espectacle) amb vosaltres.
A la Puma, per estar en cel quan estava d’examens i passar-se tota la nit cridant, al Pumi per mossegar-me la ma i fer-me arrencar un somriure quan ho veia, tot cansat d’estudiar.
En fi, a tots els que heu format part de la meva vida durant aquests set anys…

Si bé he citat a molta gent, no crec que ningú hagi fet tant com la ùnica persona a qui no li podré ensenyar demà el resguard del títol, sense tu no hagués començat mai aquesta carrera i per tant ara no estaria escribint aquest post, sense tu segurament ho hagués deixat al primer entrebanc… Gràcies per haver estat allà fins al final. Gràcies.

El meu objectiu en vers aquestes conferències, no ens enganyem, era la d’obtenir els 1,5 crèdits de lliure elecció que em faltaven per completar la carrera. Esperava unes conferencies maratonianes, avorrides, … un calvari, i va ser tot el contrari.

Després de més d’una setmana de recuperació de les hores perdudes (a nivell físic) i d’haver pogut posar en clar totes les idees ja em veig en cor de comentar (sempre des del meu punt de vista es clar) el cicle.

Dia 1

La primera conferencia (dimarts a les 17.00h) va ser a càrrec de Joost van Nispen, i a títol personal opino que va ser la millor. Va enfocar la conferencia als canvis que s’estan produint actualment en aquest món (Internet sobretot amb les xarxes socials i la comunicació bidireccional) i em va fer veure moltes coses, que com a no estudiant de Publicitat, no havía donat mai importància. A part de tot això, va posar forces exemples orientats a la web, la qual cosa em resultava especialment interessant. Un problema per la resta de ponents que ell fos qui inaugurés el cicle.

La segona de les conferencies (dimarts a les 19.00h) va ser la de Dani Jimenez (a qui molts coneixereu per la seva participació al programa “El club” de TV3), a pesar de que a priori semblava que en Dani era més un showman que no pas un ponent, si es llegia entre línies (o simplement el que deia en molts moments) es podia extreure molta informació interessant de la conferencia: innovació, oferir contingut de qualitat, errors a evitar… En definitiva, una serie de claus que a ell li han servit per triomfar i que es poden aplicar a moltes altres feines i aspectes de la vida en general.

Dia 2

La segona jornada la va inaugurar Rafael Isún amb la tercera de les conferencies (dimecres a les 17.00h) un expert en el màrqueting hoteler que sap perfectament com aprofitar les noves tecnologies per a la promoció d’aquests: adaptar el missatge al tipus de clients, bones practiques per a la publicitat a Internet i gestió de marca van ser alguns dels molts temes que va mencionar. Si no hagués estat tan orientada al sector hoteler hagués estat molt profitosa, però realment la vaig trobar força interessant.

La segona conferencia del segon dia (dimecres a les 19.00h) va ser per a Beto Nagmad, qui amb unes grans dots de comunicador (com a argentí que es) va saber transmetre molt bé una serie d’idees per auto-motivar als presents i fer-nos veure la crisi d’una altre forma. Em quedo amb algunes frases com:

• “Las crisis generan creatividad y oportunidades”
• “Si no te pasan cosas malas en la vida no vas a poder solucionarlas”
• “Siempre que llovió, paró”

I moltes altres, que si més no, et fan reflexionar.

Dia 3

La tercera jornada (juntament amb la del divendres) es preveia molt més dura, doncs era la primera amb tres conferencies (6 hores!) seguides, i certament ho va ser. No se si perquè vaig arribar ja un quart d’hora tard, després del partit de basquet del SAF, i no vaig poder dinar fins a les 17h, o perquè…

La primera conferencia (cinquena del total) a priori no semblava que m’anés a entusiasmar (dijous a les 15.00h), Dan Peisajovich ens anava a donar les claus per la feina dels nostres somnis (i entre que jo no sóc publicista, i que ja estic bé on estic…), però tot i això va estar força bé, i em va fer venir moltes idees de coses que havia fet bé i malament en anteriors entrevistes de feina (encara que fos en altres sectors, i que totes tinguessin èxit). Em quedo amb la frase: “Quien te tiene que dar el trabajo no es una empresa, es una persona, trabajate el contacto”. Cosa molt certa i que molts cops tendim a oblidar… Si busqueu feina ja sabeu!

La segona conferència del dia (dijous a les 17.00h) era una de les que més esperava per afinitat en quant a temari, i la veritat que va ser força interessant. Antonio Traugott ens va exposar la revolució digital, i per tant va entrar a tocar molts dels temes amb els que habitualment em barallo il·lustrant amb moltissimes dades que normalment són complicades (o cares) de trobar. El que va deixar molt clar es que Internet es el futur de la publicitat, i en un any en el que l’inversió en tots els sectors ha baixat, a Internet no només s’ha mantingut, sinó que ha augmentat.

La ultima del dia (dijous a les 19.00h) tenia bona pinta per al títol (Innovar per emprendre amb èxit), i a més a més la donava un enginyer en informàtica (!), aquí va estar precisament el problema, semblava una exposició acadèmica del que havia fet amb els seus projectes, molt interessant, però poc productiva. El millor potser va ser veure a algú com jo (en quant a formació) intentar exposar alguna cosa, i veure, des de fora i en relació amb els altres ponents, els tipus d’errors que cometem normalment aquells que no som de lletres (segurament qualsevol persona que entengui del tema i llegeixi aquest post en podrà dir el mateix).

Dia 4 (i últim)

El primer conferenciant del dia prometia bastant, Paul Fleming ens introduïa als nous mons virtuals 3D en la vuitena conferència del cicle (divendres a les 15.00h). La veritat que va ser una de les conferencies que més em va decebre, i no precisament perquè fos dolenta, sinó perquè n’esperava molta cosa i molt diferent a la que ens va exposar. Ens va intentar explicar una mica com funciona Second Life (cosa que més o menys ja sabia i per tant poc m’interessava) i un cop fet això el tipus de publicitat que es pot aplicar a aquest entorn. Fins aquí correcte.
El principal problema potser va ser la discrepància de criteri que tenia en vers el que el ponent ens explicava. Segons ell, i possiblement tingui raó, doncs segurament això està molt estudiat, els entorns 3D a Internet acabaran per desbancar la web tal i com la coneixem avui en dia (cosa que evidentment no comparteixo, i que si fes estaria acabat!). Crec que els entorns 3D tindran el seu mercat, clar que si!, però dubto que puguin suplir l’agilitat de la web actual (per no entrar a discutir si a una empresa li interessa que els seus empleats treballin amb un entorn 3D…).
Tot i això va ser una conferencia interessant, doncs a vegades va bé veure la visió contraria al teu ideal per adonar-te de certes coses.

La segona del dia (divendres a les 17.00h) va resultar la més avorrida de totes. Segurament perquè no entenia res del tema que ens va exposar Marcos González (un periodista que ha creat una revista de Responsabilitat Social Empresarial). Prefereixo no dir-ne res, ja que segurament no ho diria bé i no vull desmerèixer al ponent, que per a algú del sector possiblement seria molt interessant.

La última ponència del cicle (divendres a les 19.00h) la va realitzar Maria Rosa Bové qui ens va explicar de quina manera es va introduir al món laboral una vegada acabada la seva carrera de publicitat i algunes claus per intentar generar (i molt més important, mantenir) els clients de la nostre empresa. Com a curiositat destacar que va explicar alguna campanya que havien realitzat per a Caprabo, i tenint en compte que hi vaig treballar durant gairebé dos anys em resultava especialment interessant.

I per acabar…

En definitiva, unes grans jornades de conferencies (gràcies al Dr. Mariano Castellblanque) que em va servir per aprendre un munt de coses i per acabar d’una vegada per totes la carrera. Si hagués de treure una conclusió de tot el cicle (i tenint en compte que no sóc un bon analista) una de les coses en la que coincidien la majoria dels ponents era precisament l’aprofitar les noves tecnologies: Internet i les xarxes socials.
Repetim l’any vinent? Perquè no…

Si algú sap d’activitats reconegudes amb crèdits de lliure elecció (1-2 com a màxim) que no suposi massa esforç ja sap! que em mantingui informat!

Ja queda menys…

Avui he sabut la nota del meu últim examen universitari, i no ha estat bona, així que Àlex 0-1 EI en el meu últim matx universitari com a tal. Ara ja se que em queden 12 crèdits que penso fer a base de crèdits de lliure elecció menys complicats (diga-li Intercampus, diga-li futbol al SAF, diga-li xerrades i presentacions,…). Això doncs aclara el meu futur més immediat que es centrarà en treballar a Perception i començar a desenvolupar projectes propis al mateix temps que vaig adquirint experiència i nous coneixements en aquests camps.

Fora del que es la vida laboral/d'estudiant també hi ha novetats, doncs aquest any després de gairebé 9 temporades fent-ho no iniciaré la temporada jugant en cap equip de basquet (excepte un any sabàtic que vaig fer). Les raons? Senzilles… No vull "perdre" més caps de setmana anant a jugar partits, ja no sóc físicament qui era abans, i no ens enganyem, però tampoc em vol ningú, a part que m'agrada molt més la idea d'anar a entrenar dos dies a la setmana a l'Ametlla.
Posats a parlar d'esport i condició física, em disposo a mentalitzar-me per tal de recuperar la forma que tenia (que sense deixar de ser lamentable, era força millor que la que tinc ara) doncs després de l'informe mèdic de la feina en el qual se'm recomanava: "Seguir una dieta sota prescripció medica" ja arribat l'hora de dir prou… Que significarà això? Doncs bàsicament no trepitjar més un Caprabo en cerca de Cheetos i altres "aliments" de dubtosa qualitat, i reprendre el pla d'entrenaments del gimnàs (dilluns i dimarts) i els entrenaments del basquet (dimecres i dijous).

En quant a la vida personal ja hi ha hagut bastants canvis en el darrer any i la cosa seguirà canviant, tot i que aquest cop seran més positius. I es que com diu la cançó: "Y al final… las obras quedan, las gentes se van", el que significa que gent nova anirà entrant a la meva vida i d'altres l'abandonaran… Però bé, això ens passa a tots, ens agradi o no.

Aprofitant que parlo de cançons recomanaré les "meves cançons de l'estiu", que han estat: "La Oreja de Van Gogh – El ultimo vals" i "Naiara – Adelante". Dues cançons, que de diferent manera, acaben parlant del mateix. De lo que parlo en aquest post. Les coses canvien… i s'ha de tirar endavant.

Si algú vol aprofitar aquests dies per a fer possibles proposicions estic obert a tot tipus d'activitats ludico-didactiques (¬¬''). Només s'ha de dir!!

PP aprobada amb un 6 a l'examen i un 6.69 de final. II un 3.9 d'examen (amb un 4 aprobava) i molta polemica, ja que l'examen era un atracament a ma armanda i es que es van treure dos problemes de la maniga que no surtien per enlloc i amés no s'en sabia el pes (va dir que depen com anés contaria més o menys, i al final, amb un 87% de zeros en aquest apartat ha decidit que peses un 30%…). La setmana que ve tenim una reunió amb la coordinadora de la carrera per parlar sobre això, dubtu que s'aconsegueixi res, ja que es complicat que "baixin del burro" però crec que tenim rao de queixar-nos… tu no pots fer un examen sense saber que necesites per aprovar…

Ara em falten 12 crèdits de lliure elecció per acabar  

Per una banda: Marc, Francesc, Xavi Muga i Xavi Cuella. Per l'altre: Toni, Javi, JL i un servidor. Resultat final: 9-8 per als primers. Tot i que hem guanyat el típic: "El primer que marqui dos gols guanya" però bé…

Personalment segueixo recuperant-me de l'esquinç del turmell, i tot i que físicament estic fet caldo (ahir vaig començar a anar al gimnàs amb mitja hora de merda de cinta i el partit d'avui) el nivell futbolistic mostrat no ha estat del tot lamentable, llastima que relliscaba sempre al final… però bueno, he fet 4 dels 8 gols de l'equip, un mentre estava de porter i desde la meva porteria.

Destacar també que hem descobert la Toninha, un regat en el que es posa en risc turmell, tibia i peroné per tal de superar a l'adversari.

Esperem que no sigui l'ùltim partit, ara toca el sopar!

Pel que fa al Projecte m'ha quedat un 7.5, nota que abans de la presentació hagués signat amb els ulls tapats, però que després m'ha sapigut a poc… Tot gràcies a veure les altres presentacions, m'explico…

Una de les presentacions que hem vist ha estat un noi, que ha explicat (sense mostrar cap resultat) que ha migrant una web i posicionant-la, segons ell posicionar era canviar les metatags i aconseguir enllaços externs (cosa que a més no havia fet ell) i donava com a gran exit el tenir un PageRank 2 (aquest blog te el mateix sense cap mena de feina), apart d'això la web no estava ni acabada, parlava d'un 50% pel que fa a l'administració (es a dir a mitges) i no sabia gaire bé quina feina havia fet ell… Quina nota ha tret aquest senyor? Un 8.

Una altre de les presentacions ha estat un noi parlant d'unes coses tope rares que ningú no ha entés res de res. Però clar, es veia tant sofisticat, que un 9!.

La moraleja (que no recordo com es diu en català): Fes coses difícils que no entengui ningú i més que fer-les bé, encarregat de caure bé al personal i vendre'l bé, de fet, crec que si hagués anat el Pumi i s'hagués estat llepant durant 20 minuts hauria tret més nota que jo. En fi, molt decepcionant tot plegat… però està aprovat!

Igual que ahir, va per tu també! Ja ens queda poc…

Per fi les notes de Compis II: 8'75 de l'examen de pràctiques i 5'83 del de teoria fan un 6,46 de nota final, era la ùltima assignatura Troncal/Obligatoria que em quedava… i si no em fallen els calculs, d'aprobar PP o II ja acabaria també els credits Optatius, amb la qual cosa… pendent del projecte de demà i dels credits de lliure elecció (em faltarien d'uns 4 a 10 credits)… ja hauria acabat la carrera!!

Com sempre, va per tú! Ja ens queda menys!