Arxiu de la categoria ‘Més personal’

De baixa…

dissabte 20 setembre 2008

Avui fa exactament 7 dies que estic tot el dia al llit de baixa per una grip.

En els més de 4 anys que porto treballant crec que es la primera baixa que agafo, i també es mala sort…

Ja que aquesta baixa es el motiu pel qual la web s'ha quedat tant "outdated", es el motiu també pel qual ara mateix NO sóc a Londres i també es el motiu de… no se que més, suposo que ja no hi ha més coses, perquè suposo que el fet de que no m'hagi tocat la Quiniela no te res a veure amb el que jo estigui de baixa…

Una setmana que ha donat per a molt (i hagués pogut donar per a molt més si ara fos a Londres…) i que en quant en tingui ganes exposaré en forma d'entrades (sisi, en plural) al blog .

L’inici d’una nova vida

dimecres 10 setembre 2008

Cada dia que passa les coses canvien més i més ràpid, i així, amb el desig de que tot canvií a millor inicio una nova etapa de la meva vida.

Avui he sabut la nota del meu últim examen universitari, i no ha estat bona, així que Àlex 0-1 EI en el meu últim matx universitari com a tal. Ara ja se que em queden 12 crèdits que penso fer a base de crèdits de lliure elecció menys complicats (diga-li Intercampus, diga-li futbol al SAF, diga-li xerrades i presentacions,…). Això doncs aclara el meu futur més immediat que es centrarà en treballar a Perception i començar a desenvolupar projectes propis al mateix temps que vaig adquirint experiència i nous coneixements en aquests camps.

Tumbat

Fora del que es la vida laboral/d'estudiant també hi ha novetats, doncs aquest any després de gairebé 9 temporades fent-ho no iniciaré la temporada jugant en cap equip de basquet (excepte un any sabàtic que vaig fer). Les raons? Senzilles… No vull "perdre" més caps de setmana anant a jugar partits, ja no sóc físicament qui era abans, i no ens enganyem, però tampoc em vol ningú, a part que m'agrada molt més la idea d'anar a entrenar dos dies a la setmana a l'Ametlla.
Posats a parlar d'esport i condició física, em disposo a mentalitzar-me per tal de recuperar la forma que tenia (que sense deixar de ser lamentable, era força millor que la que tinc ara) doncs després de l'informe mèdic de la feina en el qual se'm recomanava: "Seguir una dieta sota prescripció medica" ja arribat l'hora de dir prou… Que significarà això? Doncs bàsicament no trepitjar més un Caprabo en cerca de Cheetos i altres "aliments" de dubtosa qualitat, i reprendre el pla d'entrenaments del gimnàs (dilluns i dimarts) i els entrenaments del basquet (dimecres i dijous).

En quant a la vida personal ja hi ha hagut bastants canvis en el darrer any i la cosa seguirà canviant, tot i que aquest cop seran més positius. I es que com diu la cançó: "Y al final… las obras quedan, las gentes se van", el que significa que gent nova anirà entrant a la meva vida i d'altres l'abandonaran… Però bé, això ens passa a tots, ens agradi o no.

Aprofitant que parlo de cançons recomanaré les "meves cançons de l'estiu", que han estat: "La Oreja de Van Gogh – El ultimo vals" i "Naiara – Adelante". Dues cançons, que de diferent manera, acaben parlant del mateix. De lo que parlo en aquest post. Les coses canvien… i s'ha de tirar endavant.

Ens fem grans

dilluns 26 maig 2008

Petits detalls són els que fan que poc a poc, t'adonis que t'estàs fent gran. I es que els anys no perdonen.

La vida va avançant i no s'atura, això està clar, i encara que no ho sembli ens afecta a tots d'una manera o altre.

Jo ho he notat especialment amb els caps de setmana, i es que si abans la rutina habitual els divendres era arribar a la nit d'entrenar, sopar i sortir a alguna discoteca, ara la cosa es molt diferent. Ara els divendres a la nit consisteixen en sortir de treballar, passar a veure al Dani a la tenda per tal de quedar, anar al Malandrino a menjar una pizza (Focosa amb pernil dolç, sempre) i un Ben Jerry's de platan amb nous i xocolata (que ve a ser un gelat) i posteriorment anar al cinema a veure una pel·licula (la més cutre que trovem) i menjar unes quantes crispetes amb el suport de la Pepsi gran. A més, si abans feiem aixó per tal d'anar a la sessió de la 1h ara cada cop més prefereixo anar-hi a la sessió d'abans (sobre les 22 o les 23).

Lo pitjor de tot (o igual no…) es que ho prefereixo i tot a lo primer (cine >> disco), i potser es aquest el més clar sintome de que, com deien a la Sexta, "algo esta cambiando" (bé, era algo va a cambiar… però ja ve a ser això xD).

A algú més li passa algo similar? O sóc l'ùnic?

Perdre la noció del temps

dijous 15 maig 2008

Ja porto uns quants dies sense actualitzar ni el blog ni el fotolog, suposo que serà perquè no passen gaires coses dignes d'explicar a la meva vida.
Aquesta passada nit he fet nit a l'Hospital de la Vall d'Hebron (re serio eh, unicament fer una prova) i bé, lo unic que en se es que vaig entrar a les 22.00h i n'he sortit a les 6.30h. Entremig, més de 8h inclassificables, i es que si lo ùnic que tenia que fer era dormir no sabria dir amb exactitud quantes hores d'aquestes vuit les he dedicat a això. Conectat a una maquina amb un total de 21 cables es complicat d'adormir-se, amés de tenir que estar en un llit que no es el teu, el no poder anar al lavabo i tenir que fer pipi a una especie de botella i el tenir bastanta set que han pogut amb el fet d'haver dormit només 5 hores el dilluns (treballant 20 de 28h entre dilluns i dimarts). El resultat final per això… indeterminat, i es que no tenia cap mena de noció del temps, tret de l'hora d'arribada i l'hora de sortida, molta estona per adormir-me, i molta estona després de despertar-me esperant a que la simpatica infermera vingués a rescatar-me. Algú se'n enrrecorda de l'ùltima vegada que no va tenir la noció del temps? A mi molts cops em costa adormir-me, però generalment puc nar comprovant la hora per saber lo desesperant que es la situació, aquesta nit no. Amés, molts cops et despertes i penses: bueno, em queden deu minuts per anar a treballar, jo m'he llevat i no sabia quant temps em quedava per esperar en el llit… en fi, tot un desastre i una situació que feia temps que no vivia.

Reflexions d’un dissabte al matí

dissabte 19 abril 2008

Fa dies que no postejo re amb sentit (i avui tampoc serà una excepció), que si el projecte, que si Luca Toni, la veritat que no tinc cap cosa clara al cap, sino que un munt d'esborranys que no donen tant de sí com per fer un post en condicions. Així que intentarem posar-ho tot en comú en un ùnic post. Aviso, pot ser bastant caotic.

L'altre dia no estava massa fi, i una canço que ni recordava i que el random del Winamp va elegir (per casualitat?) em va animar una mica… no es cap hit, ni segurament passarà a la historia, però no se, em va donar que pensar. La canço es "La vida sigue igual" de "La loca Maria" i l'estribillo diu algo així com:

"Siempre hay por qué vivir por qué luchar,
Siempre hay por quién sufrir y a quién amar,
Al final, las obras quedan las gentes se van,
otros que vienen las continuaran,
La vida sigue igual"

Al final, no diu cap mentida…

Avui es juga també el gran derbi Barça – Espanyol, igual es el més lamentable dels ùltims anys, i mira que n'hi ha hagut de lamentables… però el que realment importa es el Barça – Manchester de dimecres que vé. Jo aposto pel Barça (dimecres) i avui un empat guarro… Sense deixar de parlar de futbol, presentaré al que serà (bueno, igual no eh) el nou Luca Toni (si XoaNn si, ja s'ha acabat l'espera! xD), es tracta de Rolando Bianchi , de qui si més no recomano molt que visiteu la seva pagina web, actualment juga al Lazio cedit pel Manchester City on no ha tingut massa sort. Es un davanter alt, d'uns 24 anys d'edat, que encara no ha despuntat en cap dels equips que ha estat, però bueno, Toni tampoc ho va fer fins ben entrats els vint i pico!.

I bé, crec que això es tot per el moment, si van sorgint noves coses nire actualitzant el mateix post i canviant lleugerament el títol, afegint algun numero o algo… Si, es molt cutre, però es molt cutre fer varies entrades de 2 linies :)