Hi ha dates que un mai oblida, jo mai oblidaré el dia d'avui fa un any.

Recordo que era un dissabte al matí, el dia anterior havia sortit per la nit i havia quedat al migdia per lo que tenia el movil engegat perque em despertés el Dani quan plegués de treballar, però em va despertar la Mònica sobre les 11 per preguntar-me si havia passat algo, jo no sabia res i vaig seguir dormint. Cinc minuts després ho va tornar a fer, tenía que anar a l'estació, havia passat algo… Em vaig llevar, em vaig bestir (el xandall d'anar per casa i la meva suadera vermella) i vaig sortir corrents cap a l'estació. Quan vaig arribar… el papa sol, era massa tard. El pitjor dia de la meva vida havia començat (i no es algo que s'acabés allà) i ja no hi havia marxa enrrera… Cada cop que paso caminant per davant de l'estació recordo l'arribar-hi corrent i veure el papa sol. Cada cop que travesso el pas de zebra recordo que les primeres llagrimes, encara d'incertesa, impedien practicament que veies si venia o no algun cotxe. Cada cop que paso pel mercat recordo tot lo que em passava pel cap quan vaig sortir esquivant a tothom. Cada cop que recordo tota la seqüencia sento una sensació que no havia sentit mai.

Sembla mentida però de tot això ja en fa un any, un any llarg però curt a l'hora, sembla que va ser ahir però a l'hora han passat moltes coses, molts moments (bons i dolents). Gràcies per tot a tots i totes, hi ha detalls que no oblidaré mai.

Després de 2 anys amb ella ha arribat el moment de desfer-se'n.
En un primer moment va començar com una tonteria el fet de deixar-me la trena, però poc a poc va anar agafant més i més significat. De totes formes, vaig dir (casi) en un principi que la trena moriria el dia que acabés la universitat, i tot i que tècnicament encara no l'he acabat (doncs em falten 11'5 crèdits de lliure elecció), si deu vol no haure de tornar a fer una classe/un examen a la ETSE, amb la qual cosa vaig decidir posar-hi punt i final.

Avui "cel·lebro" el meu 24é aniversari.

Sempre havia pensat que el 23é seria un dels millors anys de la meva vida, i no, no ho va ser, sinó que tot al contrari… esperem que el 24é, si més no, no em porti més adversitats i desil·lusions i sigui tot lo bo que cabria esperar.

Gràcies a tots per les vostres felicitacions!!

Bé, de fet ja fa més d'una setmana, però entre que estava malalt i tot no ho havia pogut publicar.

Es diu Màrius, va neixer el passat dissabte 13 a l'hospital de Granollers i es el meu debut com a tiet. Aquí en deixo una de les primeres fotos: