No m’agrada tenir el blog tant temps sense posar res, però uns dies per falta de temps, altres per falta de ganes, altres per falta de coses a explicar, la cosa es va deixant… i com que s’ha de ser optimistes… dic només: de moment…

Breus:
+ Carnaval – Disfressa d’home llop homosexual per 0’75€, que la gent no va compendre massa…
+ Partit vs Caldes – 15 punts en 14 minuts, si ja costa que jo faci punts, encara més en 14 minuts i amb el turmell destroçant-me…

(Actualitzat des del mòbil)

Ronçana 54 - 53 Martorelles

Dissabte, 16 de gener de 2010, 21:30h… Víctòria davant del Martorelles! (Ronçana 53-52 Martorelles) en el meu primer (i espero que únic en molt de temps) partit com a aturat (laboralment parlant).

Tot va començar unes 36 hores abans, el meu ùltim dia a Perception, amb dinar al DGust (subvencionat amb els guanys a la loteria de nadal) i partit de futbol (saldat amb derrota degut a jugar bona part del partit amb un de menys…). Un dia complicat, doncs els adéus no són fàcils, però a l’hora era una cosa que necessitava (i crec que tenia) que fer. Posteriorment unes tapes al OhTapa! i cap a casa a dormir… ah, no, calla, que com volia encara més canvis em vaig posar a instal·lar el Microsoft Windows 7 (fantàstic de moment!).

Com que després d’instal·lar el Windows 7 em vaig estar una bona estona instal·lant aplicacions i veient com els Knicks feien el ridícul contra els Raptors (tot i així 54 punts de Gallinari entre aquest partit i el del dia següent a Detroit), al dia següent em vaig llevar força tard… lo just per dinar, acabar les instal·lacions, no veure el gol de Zenden contra el Chelsea (7-2…) i anar a buscar al Joan per anar cap a Santa Eulàlia.

El partit va començar tard, i tot i que varem estar casi tota l’estona per davant (sense passar dels 10 punts, però sense arribar a perdre per més de 3) varem acabar guanyant el partit per un punt (cal destacar que a falta de 50 segons guanyàvem de sis…). Vaig jugar uns 20-25 minutets, en els quals no vaig un dels meus millors partits, jugant a estones de base, a estones d’escorta, tot i que una bona ratxa de tir en el tercer quart (3 de 4 en triples), en un moment en el que ens costava anotar, va fer que l’actuació sembles més destacada del que realment va ser (si, encara que no ho sembli, estic content del meu partit xD). Finalment 9 puntets, i algun rebot i pilota recuperada… i alguna que altre pèrdua… MVP del partit: Toni Hernàn, amb uns 15 punts i 8 rebots, i casi 100% d’encert en els tirs.

Això s’havia de cel·lebrar i varem anar a l’Arcis (a Bigues) a sopar, era com si el meu estomac no tingués fi, i em vaig posar com un bacó (que diria algú…) tot veient la derrota del Madrid a la catedral i la golejada del Barça al Sevilla (crisi? quina crisi?). Posteriorment va continuar la cel·lebració al Incognit, on tots ho varem donar tot (alguns més que d’altres eh!).

Bona part del diumenge la vaig passar dormint, intentant digerir tot el menjar acumulat durant la nit anterior i recuperant-me del cansament i la possible tensió dels dos dies anteriors tot veient capítols de “Como conocí a vuestra madre”.

Pel dilluns quedava el plat fort, el debut a Santa & Cole, i es pot dir que ha estat prou bo!

De moment ja n’hi ha prou de canvis, em quedaré amb Windows 7… que el Madrid segueixi perdent… el Barça guanyant… el Ronçana donant espectacle (això sempre!) i guanyant partits (2 de 3)… i que tot vagi bé a S&C.

Primera Victòria!

Durant aquest mes hem jugat dos partits entre els quals es troba la nostre primera victòria! Varem guanyar de 15 punts al Montigalà C a Santa Eulàlia i una ajustada derrota a Montcada.

El mateix dia d’aquesta victòria es va produir un fet històric (si, més encara que la nostre primera victòria) i es que el Barça es va proclamar campió del món de clubs, al derrotar a l’Estudiantes de la Plata per 1-2 en la final. Sis de sis. Rècord històric i… el millor equip del món? Si més no un 2009 inoblidable.

Un 2009 en el que destacaria la finalització de la carrera (per fi… Enginyer en Informàtica), el viatge a Nova York, l’espiral consumista sense precedent en mi (Xbox, el PC nou, la tele, …) i que va derivar en el que va derivar, el Barça-TAU al palau… mentre pensava que escrivia no se m’ocurria res, i he estat apunt de recórrer al “Però si la meva vida es molt avorrida! Però si no em passa mai res!”, i tot i que potser es veritat, aquest 2009 he viscut coses molt positives (les negatives millor deixar-les pel camí…), i algunes d’elles marcaran, sens dubte, la meva vida. Em conformo amb un 2010 igual (tot i que si podem guanyar algun partidet més, o tots els equips de la lliga de futbol es posen d’acord per fer els resultats que hem posat a la quiniela… tampoc vindrà d’aquí eh…)

Poca cosa més a dir… bones festes, feliç 2010 i gol de Pedro! ah no… això últim no…

Actualització posterior: M’agradaria destacar l’espectacular felicitació nadalenca de la “Família Hidalgo”, en la qual apareixen les meves mans plenes de sang… en plan estrella invitada… lo més destacat de tot, per això, la idea i el muntatge! bravo! lo has vuelto a conseguir… Veure Felicitació Nadal Hidalgo

Abans que res faré la presentació oficial de la meva nova parabòlica, que per motius de temps i falta de precisió en la configuració encara no havia fet. Doncs bé, tot i que encara no està del tot configurada, he trobat algun que altre satèl·lit interessant, així que de moment em serveix. Es tracta d'una parabòlica de 100cm (les normals son de 25cm) amb un motor disecq 1.2. La instal·lació va durar aproximadament unes 3 hores amb pujada a la teulada del garatge inclosa, i la posterior posta a punt va durar també un bon rato… amb múltiples pujades a la teulada. De moment agafo alguns canals prou interessant, així que de moment m'està bé!

Apart, però també en part relacionat, mencionar la nevada de l'altre dia. Feia bastants anys que no nevava a Les Franqueses, aquest any ha tocat, i ho ha fet amb bastanta intensitat. Tanta que vaig tenir problemes per sintonitzar la parabòlica…

El problema va ser que la neu va quedar a la parabòlica i tapava tot el panell… amb la qual cosa no arribava la senyal al LNB. Però gràcies a un ingeniós invent vaig poder solucionar la papeleta. Algo semblant a:

Amb el qual vaig poder netejar la parabòlica i gaudir de l'Atletico de Madrid – Barça, en el que Messi va fer un gran espectacle

Per acabar, una foto d'en Màrius, que cada dia està més gordo (Mònica, pots donar gràcies que es de les fotos que surt més estilitzat de totes les que tinc):

I des d'aqui m'agradaria desitjar-vos a tots un feliç 2009, que sigui millor que el 2008, si hi cap, i que totes aquestes il·lusions i esperances es cumpleixin.

Sort i felicitat!

Recordo quan era petit que veia sempre el Força Barça, i em feia molta gracia, sobretot, el tema del vasolechecongalletas, quin nen de la meva generació no s'havia preparat un vasolechecongalletas a se casa? Bueno, si sou gais com el Dani (en el sentit de que no us agrada el futbol) igual no ho havieu fet… però sinó, no teniu excusa!

En fi, aquí us deixo l'enllaç del video. Quin gran programa…

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=hIo_rr78Ddg

Ahir, com cada migdia, em dirigia a la feina pel camí habitual, un carrero bastant tercermundista on l'acera te un pendent horitzontal força pronunciat, per poder-hi caminar bé hauria de tenir la cama esquerra bastant més llarga que la dreta per anar, i al reves per tornar, amés que concentra tot de fabriques en ple centre del poble.

Doncs bé, deixant de banda la critica a aquest carrer, quan ja pràcticament arribava al seu final vaig sentir algú que deia:
- Caballero!

En un principi vaig pensar que no podia ser que m'ho diguessin a mi, i també vaig descartar el fet de que estiguessin demanant un ponche, però al veure que alla no hi havia més gent em vaig girar (tot això en decimes de segon eh, cada dia em sorprenc més…). Al girar-me em vaig trovar un membre del cos de la Policia Local de Les Franqueses del Vallès, i la primera idea va ser pensar que per fi em venien a detenir, però ben pensat tampoc havia fet res especial per mereixe-ho.
- Policia: No pots passar per aquí eh.
- Àlex: Perquè no? Si vaig a treballar aquí al costat.
- Policia: Es que aquí davant hi ha una plaga de vespes, i si hi passes et picaran.
- Àlex: Però, si jo vaig aquí al costat…
- Policia: No no, es que estàn al costat d'aquest cotxe que hi ha aquí aparcat.
- Àlex: Val val, ja faig la volta, gràcies.

Total, que vaig tenir que tornar enrrera per agafar un camí alternatiu, tampoc es que perdés gaire estona… però va ser curiós. A l'hora de plegar, tornant cap a casa vaig passar per aquell carrer i certament, el terra estava ple de vespes mortes. Realment m'haguessin picat al passar pel seu costat? O haguessin fet com qualsevol esser humà en plenitud mental i haguessin fugit de mi? … No ho sabré mai!

Volia fer un dibuix d'una vespa assassina, però em fa bastant pal així que us haureu de conformar amb el primer resultat de Google:

No, però ara en serio, gran treball de la Policia Local de Les Franqueses que van vetllar per la seguretat de tots i cadascun dels ciutadans

Com deia avui Jordi Basté: "el dia després del dia després" (de les eleccions), es un bon moment per fer valoracions una miqueta de tota l'actualitat del cap de setmana. Electoralment… una derrota de Catalunya, ja que tot i que CiU s'ha mantingut, ERC i ICV-EUiA han perdut representació al congrés, així que el global de diputats catalanistes (que no catalans) ha baixat respecte els ùltims quatre anys, una llastima.

El Barça també va perdre la lliga, després de perdre contra el Villa-real al Camp Nou en un partit bastant lamentable per part del Barça, on només Iniesta, i com sempre, Xavi, van aguantar l'equip. D'això no val ni la pena parlar-ne més…

La ùnica victoria del cap de setmana ha sigut a Eurovisió, i es que España no podia elegir millor representant per fer el ridicul a Eurovisió, Rodolfo Chikilicuatre (representat per l'actor català David Fernández, gran actor per cert) anirà a Serbia a "representar" a Espanya amb un tema que s'ha posat de moda com tantes altres cançons estupides que han triunfat a l'estat espanyol. Això diu molt d'aquest poble… I com sempre, un pais com Andorra, amb cantants "de debó" (aquest any es el torn de Gisela) i en català (bueno, pràcticament tota en anglés aquest any… xD) no pasarà de la fase previa…

Tot politica… (si, el Barça, al final, també).