Gran tarda futbolistica la d'avui dissabte amb els partits del Madrid i el Barça.

La tarda ha començat amb una extranya víctoria del Madrid al Bernabeu contra el Màlaga amb quatre gols del pipita Higuain, un jugador més aviat mediocre que sembla que s'està convertint en la gran esperança blanca, i es que Higuain no és millor que un Cannobbio, un Albín o un Sinama Pongolle qualsevol, ni molt menys. Però si Higuain ha fet quatre gols en el seu partit contra el Màlaga, Samuel Eto'o no ha volgut ser menys, i n'ha fet quatre en mitja part contra el Valladolid.

I golas de Guddy!

El Regal Barça ha començat la lliga ACB de forma força bona (3 de 3), i en la victoria d'avui contra el Pamesa Ersan Ilyasova ha sortit ovacionat de la pista i amb el palau corejant el seu nom.

Recordo quan va arribar al Barça i en vaig veure els seus primers partits, les meves primeres imatges del turc van ser dos triples consecutius sense tocar ni l'anella… suficient per jutjar-lo. Recordo haver discutit amb l'Èric de la seva qualitat i poc a poc, des d'aquell moment, el rendiment d'Ilyasova va començar a millorar (coincidint amb que va passar a jugar de quatre). Va ser clau en el tram final de la temporada, ajudant al Barça a clasificar-se per a l'Eurolliga, recordo un partit de semifinals de playoff de lliga en el que va agafar 17 o 18 rebots… tot i així, el Barça no va poder a la final amb el Tau.

Aquesta temporada, després de la decepció produïda per l'equip a la pretemporada (Lliga catalana i Supercopa), el turc va tornar i sembla haver ajudat a canviar la imatge de l'equip. Avui, el palau ha premiat tot aixó amb una gran ovació i corejant el seu nom quan ha estat substituit.

Aprofitaré també per prejutjar algun dels nous fitxatges, com el Barret aquest, que te pinta de ser un nou Anthony Goldwire o un altre Shammond Williams… es a dir, que pasarà sense pena ni gloria pel Barça. I també Lubos Barton, que sembla que arriba una miqueta tard al Barça. Veurem si aquest any guanyem algo…

Espanya ha guanyat de forma clara i merescuda una Eurocopa que tot i ser entretinguda a nivell personal m'ha decepcionat una miqueta.

Lluny de ser una Eurocopa espectacular, la del 2008 passarà a l'historia per ser la segona Eurocopa que guanya Espanya, l'Eurocopa de la consagració d'una generació de jugadors que se la mereixia: els Xavi, Puyol, Casillas, Villa,… i la nova generació que segurament guanyarà algun que altre títol més: Cesc, Torres, Silva, Ramos,… L'Eurocopa de Luis Aragones i no la de Raul, la gran absència i la gran sort de la selecció, una selecció amb 15 titulars (els onze habituals més Cesc, Cazorla, Güiza i Alonso), i 8 jugadors que venien a completar l'equip amb un perfil molt clar: jugadors normals que no els hi importaria ser suplents i que sumarien en qualsevol cas. No vull ni pensar que hauria passat si a la banqueta enlloc d'haver-hi Sergio García o Rubén De la Red hi hagués hagut Fernando Morientes o Raul Gonzalez, jugadors ja consagrats però que no mereixerien la titularitat i que no acceptarien la suplencia.

Si Espanya ha estat amb diferencia la millor selecció del torneig, les grans decepcions han estat França, Italia i Alemania que tot i arribar a la final ha mostrat un nivell de joc molt per sota de les expectatives que havia dipositat en ells, i es que si a la final per posar un exemple, hagués jugat jo enlloc de Ballack no crec que ho hagués fet gaire pitjor. Dels altres dos equips destacar el canvi de cicle, una França envellida que ja porta anys decaient on s'ha vist clarament com grans futbolistes com Henry o Thuram ja no estan per aquestes coses (si es que no havia quedat ja clar al Barça) i una Itàlia que també necessita alguna que altre remodelació i aprendre que jugar a futbol no es únicament llençar-li pedres al davanter centre i que ell s'encarregui de fer-ho tot. Si hi ha hagut decepcions, també hi ha hagut sorpreses i es que equips com Croacia, Russia i Turquia han mostrat un nivell molt superior a l'esperat, els dos últims arribant fins a les mateixes semifinals del torneig, amb un plus de qualitat (els russos, gràcies a les revelacions Arshavin i Pavlyuchenko) i de lluita (els turcs amb la consagració a nivell europeu de Hamit Altintop i Nihat) van quedar a les portes de la gloria. Tot i això, per a mi la selecció revelació ha estat Croacia, ja que tot i que no hauria hagut de ser una sorpresa, doncs van deixar fora de l'Eurocopa a Anglaterra, han mostrat un nivell de joc molt alt només superat per la lluita turca als quarts de final. M'hauria agradat veure una semifinal Croacia – Alemania.

En quant a nivell individual, destacar el per a mi (i oficialment també per la UEFA) millor jugador del torneig: Xavi Hernández, no cal que digui que n'opino de Xavi, ja que tothom qui em coneix sap que per mi es un dels millors jugadors no només del Barça, sinó de tot el món. Ha sabut guiar l'equip espanyol des de la seva posició de mig centre organitzador augmentar el ritme del partit quan aquest estava adormit i Espanya ho necessitava, pausar-lo quan pitjor ho passava l'equip i sobretot, ha fet tota una lliço de passades, no només horitzontals (del que se l'acusa normalment) sinó també verticals (només cal veure les semifinals contra Russia i la final contra Alemania). La gran Eurocopa per això no fa més que consagrar-lo a nivell internacional com a lo que es: un dels millors jugadors de futbol de tota la historia, i es que a hores d'ara ja compte amb tots els màxims títols possibles a nivell europeu que pot aspirar un jugador (Champions i Eurocopa).

Com sempre, també hi ha una llarga llista de decepcions, entre les que destaquen "el deseado" Cristiano Ronaldo pràcticament desaparegut durant tot el torneig i molt encaparrat en fer la lluita per la seva banda, Thierry Henry que sembla confirmar que ja ha donat tot el futbol que duia a la seva esquena (i mai millor dit), Jens Lehman que ha resultat ser un veritable colador a la porteria alemanya (no extranya que Almunia sigui titular a l'Arsenal), l'alemany Mario Gomez que s'enva amb el comptador de gols a zero o la per mi gran decepció de la Eurocopa, l'italià Luca Toni que venia com a gran golejador d'un Bayer de Munich arrasador (excepte a la UEFA) i que s'enva també de la cita europea amb zero gols al seu haver tot i haver estat un dels millors del seu equip (cosa que diu molt poc a favor dels altres…).

Una Eurocopa, que tot i no haver estat a l'alçada, ha donat i donarà que parlar i es que el futbol, al final de tot, sigui bo o no, acaba per enganxar-te.

Totes les imatges i informació relacionada ha estat extreta de la web oficial de la Eurocopa: http://es.euro2008.uefa.com/index.html