La vida de les persones queda marcada o es pot definir per les situacions que aquestes viuen al llarg de la mateixa. No crec que la nit d’ahir marqui la meva vida, però serà molt difícil de superar.

La historia en si comença fa una setmana, el Regal FC Barcelona pasa per sobre del TAU Baskonia al Fernando Buesa Arena i força el 5é (i definitiu) partit dels quarts de final de l’Eurolliga al Palau Blaugrana. No es podria dir que fos un assidu al palau, de fet, fins ahir només hi havia anat dos cops, a veure un Barça – Gran Canaria de lliga i un Barça – Panathinaikos d’Eurolliga (el retorn de Sarunas Jasikevicius al Palau Blaugrana) amb el Marc, però l’eliminatòria Barça – TAU m’ha motivat molt des del principi i se’m va plantejar la possibilitat d’intentar anar-hi.

El dia següent ho vaig deixar anar a la feina, com dient: “Ostres, doncs molaria molt anar al partit…” i en Jordi Moragas, que tot i no ser un habitual del basquet s’apunta a qualsevol cosa va dir: “Jo vinc”. Un cop confirmada l’assistència varem intentar comprar localitats a través de Servicaixa (tant via Internet com via caixer) però va ser impossible. Quan la idea d’anar al Palau semblava impossible, en Jordi va decidir contactar amb un amic seu, directiu del FC Barcelona (de qui no direm el nom per preservar l’intimitat, però a qui estem molt agraïts!) i que ens va aconseguir dues entrades per l’esperat partit! L’expedició estava montada.

La veritat que em feia molta il·lusió el partit, tanta que fins i tot vaig deixar una mica de banda el partit de Champions Barça – Bayern, i m’interessava més el basquet que el futbol! Em motivava tot escoltant l’himne de l’Eurolliga per a un partit decisiu de cara a les aspiracions d’obtenir la segona copa d’Europa de basquet.

Per fi va arribar el dia del partit, i alla estava jo, com un nen petit, amb la meva samarreta del Barça de basquet (o peto d’obres) i la camera disparant fotografies com un boig (vaig fer unes 250 fotos) als jugadors durant l’escalfament i el partit (i a les cheerleaders durant els temps morts). El partit va començar molt bé amb un triple de Lakovic i un Navarro molt enxufat, que van servir per obtenir, ja d’entrada, un avantatge d’uns 10 punts al marcador. La resta del partit va consistir en controlar aquest avantatge i deixar mostres de l’immensa qualitat que te aquest equip. Quan Navarro no era a pista, o bé Lakovic (clau en l’eliminatòria) o bé Ilyasova s’ocupaven d’anotar. I l’espectacular defensa de tot l’equip va fer la resta. El partit havia estat espectacular, però la nit no va acabar aquí.

Barça 78-62 TAU: A la final four!

Després del partit (bé, i també al descans) varem poder accedir a l’interior de la llotja, on es passejaven per alla jugadors del primer equip de futbol (Puyol, Eto’o, Abidal, Bojan, Busquets, Pedro, Víctor Sanchez,…) i ben acabat el partit també els herois de la nit. Visita a la pista, a les instal·lacions, i fotografies amb (gairebé) tots els jugadors! Inoblidable!