Arxiu de la categoria ‘Esports’

Rei de copes

dissabte 16 maig 2009

El Barça campió de la Copa del Rei! El primer pas cap al triplet…

L’Athletic ha dominat el primer quart d’hora, però a partir d’aquí res… Touré ha empatat el gol de Toquero al primer temps, i al segon ventdeval blaugrana amb gols de Messi, Bojan i Xavi. Eto’o molt fallon tot el partit haurà de millorar de cara a la final de la Champions… Touré ha fet el gol de l’empat, però si juga de central a la final de la Champions (amb Rooney i Berbatov) patirem moltissim…

A Madrid rabien…

Visca el Barça i visca Catalunya!

rei-de-copes2PD. No s’assembla massa a en Pep, però es que sino faré el post que ja tindrem el triplet ;)

La lliga tindrà que esperar

diumenge 10 maig 2009

Tot estava apunt perquè el Barça es proclamés campió de lliga: el Madrid havia perdut ahir, i el Barça estava guanyant còmodament al Vila-real per 3-1. Però un penal d’Abidal ha suposat el 3-2, la seva expulsió (per culpa de la qual no podrà jugar la final de copa del dimecres) i l’inici de la remuntada del submarí groc, que no s’ha confirmat fins al minut 90 de partit, amb un gol de Joseba Llorente quan els barcelonistes ja cel·lebraven el títol de lliga.

Els culers cel·lebraben la lliga... però ha marcat Llorente

Els culers cel·lebraven la lliga... però ha marcat Llorente

Personalment trobo que no passa res per no haver guanyat la lliga avui, de fet, crec que serà bo ja que la festa de consecució del títol podría fer oblidar que dimecres hi ha una final de debó, la de la copa del rei, contra l’Athletic, i que toca concentrar-se en ella.
Mirant-ho des del costat negatiu, el Barça no ha superat la primera de les finals que tenia, esperem que sigui al única en la que falli…

La pitjor noticia del partit: la lesió d’Iniesta, que es perdrà la final de copa, i molt probablement la de la Champions…

¡Toma toma toma, nos vamos a Roma!

dimecres 6 maig 2009

Doncs si, el Barça estarà a roma d’aqui a tres setmanes per disputar la final de la Champions League contra el Manchester United.

L’empat a ú final a Stamford Bridge ha servit al Barça per classificar-se per a la seva segona final en quatre anys. El partit no ha estat fàcil, ja que el Chelsea s’ha avançat al marcador amb un bon gol d’Essien al minut 8 i s’ha dedicat a conservar l’avantatge i sortir al contraatac en busca del gol que sentencies l’eliminatòria. Gol que no ha trobat gràcies a les bones actuacions de Víctor Valdés (a veure qui el discuteix ara! -veure post sobre Víctor Valdés-) i a un parell de penals no xiulats per l’arbitre, que ha expulsat injustament a Abidal per no tocar a Anelka quan se n’anava de dret cap a la porteria. Es podria dir que si el partit ha estat dolent l’arbitre ha estat pitjor, però per tots dos equips, amb un munt de faltes no xiulades a favor del Barça.
El Barça ho intentava, però el gol no arribava, fins que al minut 92, quan tot semblava ja perdut, Andrés Iniesta ha aconseguit des de fora de l’àrea el gol que classificava al Barça per la final de Roma, com bé ha dit en Pep a la roda de prensa: “L’Andrés que mai la fot, avui l’ha fotut i per l’esquadra”. La bogeria s’ha apoderat dels membres del Barça i també dels del Chelsea (això si, de maneres molt diferents), sobretot Michael Ballack i Didier Drogba com veuen una altre oportunitat (potser una de les ultimes) perduda de guanyar la Champions League.

Iniesta i Valdés els dos blaugranes més destacats

Iniesta i Valdés els dos blau-granes més destacats

De totes formes… no n’hi ha prou amb ser-hi… ara toca fer el més complicat: Copa, Lliga i Champions!

Visca el Barça!

PD. Aprofito el post per anar practicant més dibuixets, així el blog no queda tant soso :P

Pont blaugrana

diumenge 3 maig 2009

El pont es preveia entretingut, i podia ser una devacle total, o un gran cap de setmana esportiu, al final 60-40, ja que tot i que la derrota a les semis de la Final Four va ser dura, la gran golejada del Bernabeu cura de sobres la ferida.

Personalment vaig gaudir molt de la semifinal de la Final Four del divendres contra el CSKA, tot el partit per davant, amb la companyia del Joan i l’Èric, i amb un bon partit de bàsquet. Llàstima que en certs moments del partit el Barça semblava que no sabia a que jugava, i un gran Siskauskas va sentenciar al Barça amb els seus 29 punts. I es que amb una aportació conjunta de 7 de valoració per part del duet Ilyasova-Vazquez no es pot aspirar a gaire més… Gran Andersen i Joan Carles Navarro MVP de l’Eurolliga.

final-four-eurolliga

En alguns moments el Barça no sabia a que jugava...

Dissabte venia el plat fort (descartada ja la final del bàsquet) i no va decepcionar, amb el primer gol d’Higuaín semblava que el Madrid faria lo de sempre, però la ràpida reacció del Barça amb els gols de Titi Henry (impressionant) i Puyol de cap (amb la millor cel·lebració vista mai a un camp de fútbol) van remuntar el partit i enfonsaven al Madrid. Messi, després de moltes ocasions fallides va fer l’1-3 abans del descans. El Barça jugava com els àngels (que diria el Guardiola del Crackovia) i no semblava que el Madrid pogués fer-hi res.
La segona part va començar amb el bon joc del Barça, però va ser el Madrid qui va marcar, gràcies a Sergio Ramos, de cap de nou. Semblava que el Madrid podria fer el de sempre, acabar remuntant a base de mal joc i agressivitat, però no, encara faltava el millor! Henry tornava a posar terra de per mig dos minuts després del gol del Madrid i deixava, ara ja si, KO al Madrid. Després, joc espectacular, i gols de Messi i Piqué (enorme també). 2 a 6 al Bernabeu, i més que el resultat la sensació general.

Avui tocava el partit de la vergonya, la lluita pel 3r o 4rt lloc, i el Barça, sense pressió, ha passat per sobre d’Olympiakos amb una altre molt bon partit de David Andersen. A la final, el Panathinaikos s’ha imposat per dos punts al CSKA, després d’arribar a tenir una màxima de 23 punts. Siskauskas ha fallat a l’ultim segon el triple que els hi hagués pogut donar la victòria.

Força Barça!

Nit inoblidable al Palau Blaugrana

divendres 10 abril 2009

La vida de les persones queda marcada o es pot definir per les situacions que aquestes viuen al llarg de la mateixa. No crec que la nit d’ahir marqui la meva vida, però serà molt difícil de superar.

La historia en si comença fa una setmana, el Regal FC Barcelona pasa per sobre del TAU Baskonia al Fernando Buesa Arena i força el 5é (i definitiu) partit dels quarts de final de l’Eurolliga al Palau Blaugrana. No es podria dir que fos un assidu al palau, de fet, fins ahir només hi havia anat dos cops, a veure un Barça – Gran Canaria de lliga i un Barça – Panathinaikos d’Eurolliga (el retorn de Sarunas Jasikevicius al Palau Blaugrana) amb el Marc, però l’eliminatòria Barça – TAU m’ha motivat molt des del principi i se’m va plantejar la possibilitat d’intentar anar-hi.

El dia següent ho vaig deixar anar a la feina, com dient: “Ostres, doncs molaria molt anar al partit…” i en Jordi Moragas, que tot i no ser un habitual del basquet s’apunta a qualsevol cosa va dir: “Jo vinc”. Un cop confirmada l’assistència varem intentar comprar localitats a través de Servicaixa (tant via Internet com via caixer) però va ser impossible. Quan la idea d’anar al Palau semblava impossible, en Jordi va decidir contactar amb un amic seu, directiu del FC Barcelona (de qui no direm el nom per preservar l’intimitat, però a qui estem molt agraïts!) i que ens va aconseguir dues entrades per l’esperat partit! L’expedició estava montada.

La veritat que em feia molta il·lusió el partit, tanta que fins i tot vaig deixar una mica de banda el partit de Champions Barça – Bayern, i m’interessava més el basquet que el futbol! Em motivava tot escoltant l’himne de l’Eurolliga per a un partit decisiu de cara a les aspiracions d’obtenir la segona copa d’Europa de basquet.

Per fi va arribar el dia del partit, i alla estava jo, com un nen petit, amb la meva samarreta del Barça de basquet (o peto d’obres) i la camera disparant fotografies com un boig (vaig fer unes 250 fotos) als jugadors durant l’escalfament i el partit (i a les cheerleaders durant els temps morts). El partit va començar molt bé amb un triple de Lakovic i un Navarro molt enxufat, que van servir per obtenir, ja d’entrada, un avantatge d’uns 10 punts al marcador. La resta del partit va consistir en controlar aquest avantatge i deixar mostres de l’immensa qualitat que te aquest equip. Quan Navarro no era a pista, o bé Lakovic (clau en l’eliminatòria) o bé Ilyasova s’ocupaven d’anotar. I l’espectacular defensa de tot l’equip va fer la resta. El partit havia estat espectacular, però la nit no va acabar aquí.

final-partit

Barça 78-62 TAU: A la final four!

Després del partit (bé, i també al descans) varem poder accedir a l’interior de la llotja, on es passejaven per alla jugadors del primer equip de futbol (Puyol, Eto’o, Abidal, Bojan, Busquets, Pedro, Víctor Sanchez,…) i ben acabat el partit també els herois de la nit. Visita a la pista, a les instal·lacions, i fotografies amb (gairebé) tots els jugadors! Inoblidable!