Barça « Blog d’Àlex Aubets Toneu

Arxiu de la categoria ‘Barça’

¡Toma toma toma, nos vamos a Roma!

dimecres 6 maig 2009

Doncs si, el Barça estarà a roma d’aqui a tres setmanes per disputar la final de la Champions League contra el Manchester United.

L’empat a ú final a Stamford Bridge ha servit al Barça per classificar-se per a la seva segona final en quatre anys. El partit no ha estat fàcil, ja que el Chelsea s’ha avançat al marcador amb un bon gol d’Essien al minut 8 i s’ha dedicat a conservar l’avantatge i sortir al contraatac en busca del gol que sentencies l’eliminatòria. Gol que no ha trobat gràcies a les bones actuacions de Víctor Valdés (a veure qui el discuteix ara! -veure post sobre Víctor Valdés-) i a un parell de penals no xiulats per l’arbitre, que ha expulsat injustament a Abidal per no tocar a Anelka quan se n’anava de dret cap a la porteria. Es podria dir que si el partit ha estat dolent l’arbitre ha estat pitjor, però per tots dos equips, amb un munt de faltes no xiulades a favor del Barça.
El Barça ho intentava, però el gol no arribava, fins que al minut 92, quan tot semblava ja perdut, Andrés Iniesta ha aconseguit des de fora de l’àrea el gol que classificava al Barça per la final de Roma, com bé ha dit en Pep a la roda de prensa: “L’Andrés que mai la fot, avui l’ha fotut i per l’esquadra”. La bogeria s’ha apoderat dels membres del Barça i també dels del Chelsea (això si, de maneres molt diferents), sobretot Michael Ballack i Didier Drogba com veuen una altre oportunitat (potser una de les ultimes) perduda de guanyar la Champions League.

Iniesta i Valdés els dos blau-granes més destacats

De totes formes… no n’hi ha prou amb ser-hi… ara toca fer el més complicat: Copa, Lliga i Champions!

Visca el Barça!

PD. Aprofito el post per anar practicant més dibuixets, així el blog no queda tant soso

Escrit dins de Barça, Esports, Futbol | Els comentaris estan tancats.

Pont blaugrana

diumenge 3 maig 2009

El pont es preveia entretingut, i podia ser una devacle total, o un gran cap de setmana esportiu, al final 60-40, ja que tot i que la derrota a les semis de la Final Four va ser dura, la gran golejada del Bernabeu cura de sobres la ferida.

Personalment vaig gaudir molt de la semifinal de la Final Four del divendres contra el CSKA, tot el partit per davant, amb la companyia del Joan i l’Èric, i amb un bon partit de bàsquet. Llàstima que en certs moments del partit el Barça semblava que no sabia a que jugava, i un gran Siskauskas va sentenciar al Barça amb els seus 29 punts. I es que amb una aportació conjunta de 7 de valoració per part del duet Ilyasova-Vazquez no es pot aspirar a gaire més… Gran Andersen i Joan Carles Navarro MVP de l’Eurolliga.

En alguns moments el Barça no sabia a que jugava...

Dissabte venia el plat fort (descartada ja la final del bàsquet) i no va decepcionar, amb el primer gol d’Higuaín semblava que el Madrid faria lo de sempre, però la ràpida reacció del Barça amb els gols de Titi Henry (impressionant) i Puyol de cap (amb la millor cel·lebració vista mai a un camp de fútbol) van remuntar el partit i enfonsaven al Madrid. Messi, després de moltes ocasions fallides va fer l’1-3 abans del descans. El Barça jugava com els àngels (que diria el Guardiola del Crackovia) i no semblava que el Madrid pogués fer-hi res.
La segona part va començar amb el bon joc del Barça, però va ser el Madrid qui va marcar, gràcies a Sergio Ramos, de cap de nou. Semblava que el Madrid podria fer el de sempre, acabar remuntant a base de mal joc i agressivitat, però no, encara faltava el millor! Henry tornava a posar terra de per mig dos minuts després del gol del Madrid i deixava, ara ja si, KO al Madrid. Després, joc espectacular, i gols de Messi i Piqué (enorme també). 2 a 6 al Bernabeu, i més que el resultat la sensació general.

Avui tocava el partit de la vergonya, la lluita pel 3r o 4rt lloc, i el Barça, sense pressió, ha passat per sobre d’Olympiakos amb una altre molt bon partit de David Andersen. A la final, el Panathinaikos s’ha imposat per dos punts al CSKA, després d’arribar a tenir una màxima de 23 punts. Siskauskas ha fallat a l’ultim segon el triple que els hi hagués pogut donar la victòria.

Força Barça!

Escrit dins de Barça, Basquet, Esports, Futbol | Els comentaris estan tancats.

Quan la teva propia afició et fa un gol

dimarts 24 febrer 2009

Ha començat la fase decisiva de la Champions, i el Barça ha tret un empat a ú del camp de l’Olympique de Lió.
El partit ha estat molt disputat, ja que els dos equips l’han dominat a rafegues durant els 90 minuts. No ha estat fins ben entrada la segona part, quan un gol d’Henry a la sortida d’un corner a fet esvair els fantasmes de crisis que sobrevolaven el Stade Gerland en direcció a l’equip blaugrana. Abans, al minut 7, i en la primera ocasió que tenia el Lió, l’afició del Barça ha marcat el primer gol de l’equip rival.

L’afició del Barça?. Si. M’explico…

Dissabte 21 de Febrer de 2009. 21.15h aproximadament. Camp Nou. Una errada de Víctor Valdés fa que De la Peña marqui el segón gol de l’Espanyol en el derbi (0-2 en aquell moment) i sentencia al Barça a una derrota segura. La reacció de l’aficionat del Barça envers al seu porter va ser la de xiular-lo.
Qui ha practicat algun cop algun esport (des del fútbol al golf, passant pel bàsquet o el tennis) sabrà que l’esport es un estat d’ànim. Quan més motivat estas més bé ho fas i quan més desmotivat o trist estàs pitjor.
Segons la meva teoria, el primer gol d’avui del Lió ha vingut provocat en gran part pel desànim de Víctor Valdés, per mi un dels millors porters de la història del Barça, i que ens ha donat molt (una Champions a París sense anar més lluny) i que veu com sempre, a les primeres de canvi, el seu públic l’acaba xiulant.
Segurament el porter blaugrana ha sortit tens, preocupat per no fer cap errada, i a la primera, fred, s’ha menjat la centrada de Juninho Pernambucano.

En aquest sentit, i no es hàbitual en mi dir-ho, l’afició del Reial Madrid es molt millor que la del Barça, si Iker Casillas es el millor porter del món es en part també gràcies a l’afició del Bernabeu, que mai (o casi mai), ha xiulat al seu porter, i també ha comés errors interessants com la tanca defensiva al partit contra la Juventus en Champions aquest any, o aquest mateix dissabte, casi a la mateixa hora, va cometre un error gairebé pitjor que el de Víctor Valdés. La principal diferencia es que Oliveira no va marcar, De la Peña si, i que el Madrid en va fer sis i el Barça un.