Ronçana 54 - 53 Martorelles

Dissabte, 16 de gener de 2010, 21:30h… Víctòria davant del Martorelles! (Ronçana 53-52 Martorelles) en el meu primer (i espero que únic en molt de temps) partit com a aturat (laboralment parlant).

Tot va començar unes 36 hores abans, el meu ùltim dia a Perception, amb dinar al DGust (subvencionat amb els guanys a la loteria de nadal) i partit de futbol (saldat amb derrota degut a jugar bona part del partit amb un de menys…). Un dia complicat, doncs els adéus no són fàcils, però a l’hora era una cosa que necessitava (i crec que tenia) que fer. Posteriorment unes tapes al OhTapa! i cap a casa a dormir… ah, no, calla, que com volia encara més canvis em vaig posar a instal·lar el Microsoft Windows 7 (fantàstic de moment!).

Com que després d’instal·lar el Windows 7 em vaig estar una bona estona instal·lant aplicacions i veient com els Knicks feien el ridícul contra els Raptors (tot i així 54 punts de Gallinari entre aquest partit i el del dia següent a Detroit), al dia següent em vaig llevar força tard… lo just per dinar, acabar les instal·lacions, no veure el gol de Zenden contra el Chelsea (7-2…) i anar a buscar al Joan per anar cap a Santa Eulàlia.

El partit va començar tard, i tot i que varem estar casi tota l’estona per davant (sense passar dels 10 punts, però sense arribar a perdre per més de 3) varem acabar guanyant el partit per un punt (cal destacar que a falta de 50 segons guanyàvem de sis…). Vaig jugar uns 20-25 minutets, en els quals no vaig un dels meus millors partits, jugant a estones de base, a estones d’escorta, tot i que una bona ratxa de tir en el tercer quart (3 de 4 en triples), en un moment en el que ens costava anotar, va fer que l’actuació sembles més destacada del que realment va ser (si, encara que no ho sembli, estic content del meu partit xD). Finalment 9 puntets, i algun rebot i pilota recuperada… i alguna que altre pèrdua… MVP del partit: Toni Hernàn, amb uns 15 punts i 8 rebots, i casi 100% d’encert en els tirs.

Això s’havia de cel·lebrar i varem anar a l’Arcis (a Bigues) a sopar, era com si el meu estomac no tingués fi, i em vaig posar com un bacó (que diria algú…) tot veient la derrota del Madrid a la catedral i la golejada del Barça al Sevilla (crisi? quina crisi?). Posteriorment va continuar la cel·lebració al Incognit, on tots ho varem donar tot (alguns més que d’altres eh!).

Bona part del diumenge la vaig passar dormint, intentant digerir tot el menjar acumulat durant la nit anterior i recuperant-me del cansament i la possible tensió dels dos dies anteriors tot veient capítols de “Como conocí a vuestra madre”.

Pel dilluns quedava el plat fort, el debut a Santa & Cole, i es pot dir que ha estat prou bo!

De moment ja n’hi ha prou de canvis, em quedaré amb Windows 7… que el Madrid segueixi perdent… el Barça guanyant… el Ronçana donant espectacle (això sempre!) i guanyant partits (2 de 3)… i que tot vagi bé a S&C.

Primera Victòria!

Durant aquest mes hem jugat dos partits entre els quals es troba la nostre primera victòria! Varem guanyar de 15 punts al Montigalà C a Santa Eulàlia i una ajustada derrota a Montcada.

El mateix dia d’aquesta victòria es va produir un fet històric (si, més encara que la nostre primera victòria) i es que el Barça es va proclamar campió del món de clubs, al derrotar a l’Estudiantes de la Plata per 1-2 en la final. Sis de sis. Rècord històric i… el millor equip del món? Si més no un 2009 inoblidable.

Un 2009 en el que destacaria la finalització de la carrera (per fi… Enginyer en Informàtica), el viatge a Nova York, l’espiral consumista sense precedent en mi (Xbox, el PC nou, la tele, …) i que va derivar en el que va derivar, el Barça-TAU al palau… mentre pensava que escrivia no se m’ocurria res, i he estat apunt de recórrer al “Però si la meva vida es molt avorrida! Però si no em passa mai res!”, i tot i que potser es veritat, aquest 2009 he viscut coses molt positives (les negatives millor deixar-les pel camí…), i algunes d’elles marcaran, sens dubte, la meva vida. Em conformo amb un 2010 igual (tot i que si podem guanyar algun partidet més, o tots els equips de la lliga de futbol es posen d’acord per fer els resultats que hem posat a la quiniela… tampoc vindrà d’aquí eh…)

Poca cosa més a dir… bones festes, feliç 2010 i gol de Pedro! ah no… això últim no…

Actualització posterior: M’agradaria destacar l’espectacular felicitació nadalenca de la “Família Hidalgo”, en la qual apareixen les meves mans plenes de sang… en plan estrella invitada… lo més destacat de tot, per això, la idea i el muntatge! bravo! lo has vuelto a conseguir… Veure Felicitació Nadal Hidalgo

Visca el Barça i visca Catalunya!

L’Athletic ha dominat el primer quart d’hora, però a partir d’aquí res… Touré ha empatat el gol de Toquero al primer temps, i al segon ventdeval blaugrana amb gols de Messi, Bojan i Xavi. Eto’o molt fallon tot el partit haurà de millorar de cara a la final de la Champions… Touré ha fet el gol de l’empat, però si juga de central a la final de la Champions (amb Rooney i Berbatov) patirem moltissim…

A Madrid rabien…

Visca el Barça i visca Catalunya!

PD. No s’assembla massa a en Pep, però es que sino faré el post que ja tindrem el triplet

Els culers cel·lebraven la lliga... però ha marcat Llorente

Personalment trobo que no passa res per no haver guanyat la lliga avui, de fet, crec que serà bo ja que la festa de consecució del títol podría fer oblidar que dimecres hi ha una final de debó, la de la copa del rei, contra l’Athletic, i que toca concentrar-se en ella.
Mirant-ho des del costat negatiu, el Barça no ha superat la primera de les finals que tenia, esperem que sigui al única en la que falli…

La pitjor noticia del partit: la lesió d’Iniesta, que es perdrà la final de copa, i molt probablement la de la Champions…

L’empat a ú final a Stamford Bridge ha servit al Barça per classificar-se per a la seva segona final en quatre anys. El partit no ha estat fàcil, ja que el Chelsea s’ha avançat al marcador amb un bon gol d’Essien al minut 8 i s’ha dedicat a conservar l’avantatge i sortir al contraatac en busca del gol que sentencies l’eliminatòria. Gol que no ha trobat gràcies a les bones actuacions de Víctor Valdés (a veure qui el discuteix ara! -veure post sobre Víctor Valdés-) i a un parell de penals no xiulats per l’arbitre, que ha expulsat injustament a Abidal per no tocar a Anelka quan se n’anava de dret cap a la porteria. Es podria dir que si el partit ha estat dolent l’arbitre ha estat pitjor, però per tots dos equips, amb un munt de faltes no xiulades a favor del Barça.
El Barça ho intentava, però el gol no arribava, fins que al minut 92, quan tot semblava ja perdut, Andrés Iniesta ha aconseguit des de fora de l’àrea el gol que classificava al Barça per la final de Roma, com bé ha dit en Pep a la roda de prensa: “L’Andrés que mai la fot, avui l’ha fotut i per l’esquadra”. La bogeria s’ha apoderat dels membres del Barça i també dels del Chelsea (això si, de maneres molt diferents), sobretot Michael Ballack i Didier Drogba com veuen una altre oportunitat (potser una de les ultimes) perduda de guanyar la Champions League.

Iniesta i Valdés els dos blau-granes més destacats

De totes formes… no n’hi ha prou amb ser-hi… ara toca fer el més complicat: Copa, Lliga i Champions!

Visca el Barça!

PD. Aprofito el post per anar practicant més dibuixets, així el blog no queda tant soso

Personalment vaig gaudir molt de la semifinal de la Final Four del divendres contra el CSKA, tot el partit per davant, amb la companyia del Joan i l’Èric, i amb un bon partit de bàsquet. Llàstima que en certs moments del partit el Barça semblava que no sabia a que jugava, i un gran Siskauskas va sentenciar al Barça amb els seus 29 punts. I es que amb una aportació conjunta de 7 de valoració per part del duet Ilyasova-Vazquez no es pot aspirar a gaire més… Gran Andersen i Joan Carles Navarro MVP de l’Eurolliga.

En alguns moments el Barça no sabia a que jugava...

Dissabte venia el plat fort (descartada ja la final del bàsquet) i no va decepcionar, amb el primer gol d’Higuaín semblava que el Madrid faria lo de sempre, però la ràpida reacció del Barça amb els gols de Titi Henry (impressionant) i Puyol de cap (amb la millor cel·lebració vista mai a un camp de fútbol) van remuntar el partit i enfonsaven al Madrid. Messi, després de moltes ocasions fallides va fer l’1-3 abans del descans. El Barça jugava com els àngels (que diria el Guardiola del Crackovia) i no semblava que el Madrid pogués fer-hi res.
La segona part va començar amb el bon joc del Barça, però va ser el Madrid qui va marcar, gràcies a Sergio Ramos, de cap de nou. Semblava que el Madrid podria fer el de sempre, acabar remuntant a base de mal joc i agressivitat, però no, encara faltava el millor! Henry tornava a posar terra de per mig dos minuts després del gol del Madrid i deixava, ara ja si, KO al Madrid. Després, joc espectacular, i gols de Messi i Piqué (enorme també). 2 a 6 al Bernabeu, i més que el resultat la sensació general.

Avui tocava el partit de la vergonya, la lluita pel 3r o 4rt lloc, i el Barça, sense pressió, ha passat per sobre d’Olympiakos amb una altre molt bon partit de David Andersen. A la final, el Panathinaikos s’ha imposat per dos punts al CSKA, després d’arribar a tenir una màxima de 23 punts. Siskauskas ha fallat a l’ultim segon el triple que els hi hagués pogut donar la victòria.

Força Barça!

L’afició del Barça?. Si. M’explico…

Dissabte 21 de Febrer de 2009. 21.15h aproximadament. Camp Nou. Una errada de Víctor Valdés fa que De la Peña marqui el segón gol de l’Espanyol en el derbi (0-2 en aquell moment) i sentencia al Barça a una derrota segura. La reacció de l’aficionat del Barça envers al seu porter va ser la de xiular-lo.
Qui ha practicat algun cop algun esport (des del fútbol al golf, passant pel bàsquet o el tennis) sabrà que l’esport es un estat d’ànim. Quan més motivat estas més bé ho fas i quan més desmotivat o trist estàs pitjor.
Segons la meva teoria, el primer gol d’avui del Lió ha vingut provocat en gran part pel desànim de Víctor Valdés, per mi un dels millors porters de la història del Barça, i que ens ha donat molt (una Champions a París sense anar més lluny) i que veu com sempre, a les primeres de canvi, el seu públic l’acaba xiulant.
Segurament el porter blaugrana ha sortit tens, preocupat per no fer cap errada, i a la primera, fred, s’ha menjat la centrada de Juninho Pernambucano.

En aquest sentit, i no es hàbitual en mi dir-ho, l’afició del Reial Madrid es molt millor que la del Barça, si Iker Casillas es el millor porter del món es en part també gràcies a l’afició del Bernabeu, que mai (o casi mai), ha xiulat al seu porter, i també ha comés errors interessants com la tanca defensiva al partit contra la Juventus en Champions aquest any, o aquest mateix dissabte, casi a la mateixa hora, va cometre un error gairebé pitjor que el de Víctor Valdés. La principal diferencia es que Oliveira no va marcar, De la Peña si, i que el Madrid en va fer sis i el Barça un.

Víctor Valdés (http://www.flickr.com/photos/dakinho/1284678341/)

Si volem un Barça campió també hi hem de posar de la nostre part… i depenem, i molt, del nostre porter, d’en Víctor Valdés… cuidem-lo!

Visca Valdés!