Hi ha cops a la vida que cadascú ha de començar a plantejar-se certes coses, i crec que avui és un bon dia per fer-ho.
Desde que tenia practicament 13 o 14 anys jugu a basquet, i ho fai entre d'altres coses per passar-ho bé, mantenir-me una miqueta en forma, etc. etc. Avui, com gairebé cada cap setmana, teniem partit, era a les 19.30h de la tarda en un suburbi (crec que és una bona paraula per definir-ho, tot i que és troba practicament al centre neuralgic) de Badalona.
La qüestió es que Badalona tampoc està just al costat de Les Franqueses, així que a les 17.00h he començat a preparar-me per sortir de me casa per nar cap al pabelló on haviem quedat tots. Hem tingut un trajecte algo accidentat, però tampoc ve a cuento, a les 19.30h ha començat el partit i una altre setmana he començat a la banqueta, fins aquí tot normal. Hem acabat el primer quart, 4 abaix en el marcador i he entrat en el 2n quart, la veritat que no he jugat bé i en 5min ja tornava a estar a la banqueta, s'ha acabat la primera part, una primera part bastant lamentable, sobretot gràcies a un arbitre lamentable, que apart de ser dolent (tampoc hi podem fer re aquí) anava del pal i s'ha començat a "zebar" amb algún dels nostres jugadors.
La segona part és la que m'ha donat que pensar, he jugat zero minuts, el que fa que el meu comput global en el partit hagi sigut de cinc minuts (4:55 exactament), la qüestió és que a mesura que anava avançant el partit ens anaven expulsant jugadors, s'anaven lesionant alguns companys, i jo sempre era la ùltima opció, preferien posar a un company lesionat que a mi, i no es la primera vegada que em pasa. En fi, la qüestió és que entre que ens hem dutxat, i hem tornat cap a casa, he creuat la porta de me casa a les 22.00h, si fem uns calculs ràpids:
Temps = Hora d'arribada – Hora de sortida = 22 – 17 = 5 hores.
Total, que si heu seguit una mica la historia, he perdut 5 hores de la meva vida per jugar 5 minuts a bàsquet, tampoc m'apasiona TAAAANT aquest esport.
Entenc que jugui menys que d'altres, perque són més bons, perque lluiten més, perque són més guapos… Però algú m'enten a mí? Si em sobrés el temps com quan tenia 14 anys i pogués anar perdent el temps no em faria ré, però actualment marxo practicament cada dia de me casa a les 8 del matí, no en torno casi fins a les 20, breument, per descansar una mica i anar a entrenar fins les 23. Em queda el cap de setmana per ús personal del meu temps, i que en faig? Doncs agafo cinc hores i les comprimeixo en cinc minuts de bàsquet. Uhm…. No…. Com bé he dit faig això per diversió, i perdre 5 hores no és divertit, potser és el moment de plantejar-se si val la pena continuar amb això, anar a entrenar no em molesta, però anar a "jugar" els partits amb la feina que tinc a casa, per precisament "jugar" (entre cometes). No…
Per cert, hem perdut, 98 a 70 i algo, llastima.