Cada dia que passa les coses canvien més i més ràpid, i així, amb el desig de que tot canvií a millor inicio una nova etapa de la meva vida.

Avui he sabut la nota del meu últim examen universitari, i no ha estat bona, així que Àlex 0-1 EI en el meu últim matx universitari com a tal. Ara ja se que em queden 12 crèdits que penso fer a base de crèdits de lliure elecció menys complicats (diga-li Intercampus, diga-li futbol al SAF, diga-li xerrades i presentacions,…). Això doncs aclara el meu futur més immediat que es centrarà en treballar a Perception i començar a desenvolupar projectes propis al mateix temps que vaig adquirint experiència i nous coneixements en aquests camps.

Fora del que es la vida laboral/d'estudiant també hi ha novetats, doncs aquest any després de gairebé 9 temporades fent-ho no iniciaré la temporada jugant en cap equip de basquet (excepte un any sabàtic que vaig fer). Les raons? Senzilles… No vull "perdre" més caps de setmana anant a jugar partits, ja no sóc físicament qui era abans, i no ens enganyem, però tampoc em vol ningú, a part que m'agrada molt més la idea d'anar a entrenar dos dies a la setmana a l'Ametlla.
Posats a parlar d'esport i condició física, em disposo a mentalitzar-me per tal de recuperar la forma que tenia (que sense deixar de ser lamentable, era força millor que la que tinc ara) doncs després de l'informe mèdic de la feina en el qual se'm recomanava: "Seguir una dieta sota prescripció medica" ja arribat l'hora de dir prou… Que significarà això? Doncs bàsicament no trepitjar més un Caprabo en cerca de Cheetos i altres "aliments" de dubtosa qualitat, i reprendre el pla d'entrenaments del gimnàs (dilluns i dimarts) i els entrenaments del basquet (dimecres i dijous).

En quant a la vida personal ja hi ha hagut bastants canvis en el darrer any i la cosa seguirà canviant, tot i que aquest cop seran més positius. I es que com diu la cançó: "Y al final… las obras quedan, las gentes se van", el que significa que gent nova anirà entrant a la meva vida i d'altres l'abandonaran… Però bé, això ens passa a tots, ens agradi o no.

Aprofitant que parlo de cançons recomanaré les "meves cançons de l'estiu", que han estat: "La Oreja de Van Gogh – El ultimo vals" i "Naiara – Adelante". Dues cançons, que de diferent manera, acaben parlant del mateix. De lo que parlo en aquest post. Les coses canvien… i s'ha de tirar endavant.

Aquesta entrada fou escrita el dimecres 10 setembre 2008 a les 0:00 i desada a Basquet, Més personal, Universitat. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Els comentaris i els pings en aquest moment estan tancats.